L'home que té a Déu com el seu tresor té totes les coses en Un. Molts tresors ordinaris poden ser negats ell, o si se li permet tenir-los, el gaudi d'ells serà tan temperat que mai seran necessaris per a la seva felicitat. O si ha de veure'ls partir, un darrere l'altre, amb prou feines es sentirà una sensació de pèrdua, per tenir la Font de totes les coses que té en tota satisfacció Un, tot plaer, tot delit. Qualsevol cosa que ell pot perdre el que efectivament ha perdut res, perquè ara ho té tot en un, i ell ha de purament, legítimament i per sempre.

A.W. Tozer, La recerca de Déu